Paraules, aquells embolcalls acústics dels nostres pensaments, aquelles companyes que tenen tantes formes, words, Wörter, слова, كلام. Totes elles tant diferents entre sí i alhora fetes per relacionar-nos amb un mateix món! O no és el mateix? Les paraules són màgiques, són com cançons minúscules que bressolen el nostre estat d’ànim i el delaten tot deixant caure el vel que intentem posar-nos per sortir al carrer. Diuen de nosaltres qui som, d’on som i com veiem el que ens envolta.
Afirma un palíndrom àrab que la virtut està sota les nostres paraules i potser és veritat i són tan poderoses com diu aquest proverbi. A mi sempre m’han fascinat i per això les he anat acaramullant en diversos idiomes i sí, vaig acabar estudiant Filologia a la TU Dresden i les llengües han esdevingut la meva passió i la meva professió.I de la meva afició per la llengua com a instrument de comunicació va néixer com a experiment la meva primera novel.la «La Vall dels ignorants» per evitar que caigués en l’oblit una època i una Alemanya desapareguda i per esbrinar fins on em podria portar el meu viatge dins el món de la ficció. I l’escriptura ha esdevingut també una addicció tan forta que ara ja no puc deixar-la ja que em permet transmetre un missatge i fer-ho creant un món que m’absorbeix mentre l’invento. Espero que el bloc agulloni la curiositat dels possibles lectors de les meves històries…
marionamar 